Ens vam oblidar de donar corda
al rellotge de les mostres nits.
I ara mira els cossos, encallats
com rodes dentades que no saben
acoblar-se, provant de reprendre
el constant moviment giratori
que tenen la terra, l’huracà,
la dansa i la serp. La vida volta
sobre si mateixa al ritme cec
de l’esfera. I ara tu assenyales
les dotze de la nit, jo les dotze
del migdia, aturats ja per sempre
com dues agulles rovellades
que mai no tornaran a creuar-se
camí de l’amor, camí de l’odi.
Era senzill. I vam oblidar-ho.
PoemWiki 评分
写评论